Xarxes

Porto uns dies molt contectada al món, i ho estic a través de les xarxes. Unes xarxes que si tot va bé em poden donar una feina com déu mana, i que sinó va tant bé, em serviran per saber que passa al món, què els hi passa els meus amics, i que ells sàpiguem que em passa a ami.
Que tampoc està malament!

Intentarem que la tecnologia, que sempre ha sigut dura per mi, no m’atrapi, i que jo pugui més que ella. Que en sàpiga més i que a la llarga es converteixi en una eina de treball, d’oci i de cultura.

De fet en aquests moments aquells a qui més estic conectada, a banda dels amics més propers, són totes les xarxes socials vinculades a entitats culturals, museus, i sobretot al món de les sèries de televisió i al cinema, la meva recent passió descoberta.

Entre tots ells sé que fan aquí i allà, conect les opinions de la gent i em serveix per formar-me la meva propia opinió.

Si no vols pols no vagis a l’era

A veure,
Si no vols pols no vagis a l’era!
això per començar….

Aquest món tant connectat d’internet, dels blog, els fotologs, els facebook i tot el que hagi de venir a partir d’ara, pot ser una bona cosa, o una mala cosa.
La qüestió és l’ús que s’en fa!
Cal saber què passa si hi entres, què i qui t’hi pots trobar.
Però la mateixa eina que tu utilitzes és la mateixa que et servirà per obrir o tancar les portes a qui creguis que no ha d’interessar.

Hi ha molta gent que ha trobat aquesta eina un punt més per poder saber coses, del món i de la gent, i si tu hi publiques, hi penges, hi escrius, ja saps que entres en aquest rol, oi?
Pot ser que sovint no t’agradin algunes coses que puguin passar, però només has de fer un clik més i tot queda tancat, bloquejat, eliminat. I la vida continua. De fet hi ha moltíssima gent que viu al marge d’això, i que seguirà vivint al marge d’això, per tant no és imprescindible, ni necessari per viure. És divertit, si. És curiós, també. Pots saber un munt de coses de gent que potser només dius hola i adéu quan et creues pel carrer (i gràcies). En canvi ara saps un munt de coses de molta gent. Però has de saber i acceptar que aquesta gent també sap un munt de coses de tu!!!!!!!! compte!!!!

el món és petit

Ara si que veig que aquest món internauta que sempre havia rebutjat i renegat té la seva utilitat.
Entre altres coses, és el medi d’existència de El Cabàs.
Però a part d’això converteix el món, aquesta gran bola blava plena d’aigua, de terra i de gent, en un lloc petit, petit.
Des de la invenció del FACEBOOK i la meva participació activa en ell he descobert, retrobat i al·lucionat.

He descobert que hi ha molt freaky per aquest món i que sovint son els meus propis amics els més freakys de tots….. que formen part de grups curiosos, que passen hores davant l’ordinador per jugar a jocs tant antics com la pesseta, i que ensenyen la seva personalitat a qualsevol que faci un clik!

He retrobat amics i amigues que feia temps que no veia. Gent de l’escola pia (no tant de BUP i COU, que també, i de la Universitat, que també), sinó gent que pel cap baix feia 23 anys que no veia…. i això fa pensar: el món és petit, jo em faig gran, on anem a parar tots plegats, i quantes voltes dona la vida…
He retrobat una amiga de la universitat, de la manera més curiosa que et puguis imaginar, i no pel Facebook, sinó pel camí més amagat que tinc: el meu blog. Millor dit, ella m’ha trobat a mi!

He al·lucinat del que pot moure aquest món, d’on fins on som capaços d’anar, el que som capaços d’aconseguir. I de la mateixa manera que aquest sentiment m’emociona, també em fa reflexionar i pensar, ser prudent.
Tot allò que fa que siguem tant oberts a tothom, tant propers, tant a la vista de tot, també em fa pensar que estem igual d’exposats a aquest risc. I que quan fem el primer clik entrem en el mateix joc.

En fi, el temps dirà si això ens fa anar endavant o endarrere.