la gran ciutat 1.2

Em passo molt de temps sense trepitjar-la i de cop coincidixen múltiples ocasions per veure-la.
I això és el que ha passat, en poc temps l’he visitat 4 vegades. I a més a més l’he vist de maneres diferents.
Sovint només és de dia, un dia qualsevol, i miro carrers, i botigues, i investigo (per la feina), però també bado, com una turista més. I m’encanta!!!
M’agrada aquesta ciutat, m’agrada allò que em descobreix a cada cantonada, i m’agrada pensar que a banda de les franquícies, de grans magatzems, del mar de turistes, també hi ha una ciutat pensada per la seva gent.
Aquella botiga petita, de tota la vida, aquells avis que han viscut l’abans i el després (els 40 anys de foscor, la guerra, la democràcia). Tots ells es barregen entre la modernitat i la impersonalitat de la multitud de persones que visiten la ciutat com qualsevol altre. I no és qualsevol altra. Barcelona és la seva ciutat: hi viuen, i treballen i moren. Omplen els carrers i les botigues, les places, les festes, tot allò que fa que una ciutat sigui un cúmul de gent, i no una pila de pedres i formigó i asfalt

M’agrada la ciutat i la visito sempre que puc. I descobreixo cada cop un tros més.

Publicat per

Estel Armengol Ginestí

Cada cop que creo un espai d'aquest tipus em fan escriure qui sóc i com sóc. Busqueu-me en als altres llocs on apareixo, i allà hi ha la meva vida i la meva gent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada