paraules, altiva arquitectura

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

I més d’un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d’una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

M. MARTI I POL

 

UNA MICA DE MI……


M’AGRADA:

M’agrada tot i tothom! Tot el món en general.
Perquè tot val la pena, i tot serveix per aixecar-te un dia més i seguir endavant

LA MEVA GENT:
Aquella que va pel meu camí, que porto agafada de la mà, que es deixa guiar i per qui jo em deixo portar.

M’APASSIONA:

les coses rares, els ritmes estranys i diferents, aquells que venen de llocs llunyans i em deixen agafar la mà d’algú i posar-me a ballar

L’ART:
que dir-vos, per on començar….

Volteu pel món, mireu allà on l’home s’ha fet més gran, allà on s’han enfilat a les espatlles dels savis (que deia Umberto Eco a El Nom de la Rosa) , allà on ha sabut evolucionar amb criteri, amb enginy, amb bellesa. Allà trobareu l’art: personal per a cadascú i universal per a tothom!

QUÈ BUSCO:

Bufff!!!! aquells documentals que busco i no trobo!!!!!!!!!!!!! si algun dia els trobo seré molt feliç!

LA MILLOR LECTURA:

aquí si que ho tinc clar!!!!!!

Aquell que m’ha obert (si s’havia tancat alguna vegada) l’ansia per la lectura, la bellesa de les paraules, la descripció de les coses fetes amb tendresa, amb amor.
No una relació de paraules una al costat de l’altre, sinó emoció en estat pur, diversió en cada frase, en cada aventura, i bellesa, molta bellesa. Que bonic que és quan les paraules s’ajunten i dius allò que vols dir de la millor manera possible: L’OMBRA DEL VENT

cap a la solució

n’hem cap cap a la solució.

sembla que ara ja no hi ha tants problemes de diners, sinó que són qüestions morals (com si tinguesin moral aquestes, com si tinguessin bones intencions)….

Però sembla que anem cap al bon camí i que en breu (jijiji) tot tindrà solució, que no final feliç, però bueno…. al final tot s’acabarà, i això és el que compte!