Un altre Sant Jordi arriba i enguany no hi ha roses al jardí. Amb el temps que ha fet entre vent, pluja i neu el mes de març i abril, els rosers del pati van una mica bojos, i no saben massa quan han de sortir.
La qüestió és que no hi ha roses, però si que hi ha llibres. Aquests no falten a la cita. I com que no depenen de la natura, les grans editorials fan la feina grossa i treuen el “santcristogros” i proven de guanyar la partida del llibre més venut.

Jo normalment no entro en aquests jocs i acabo comprant i llegint el que el cor em diu que em pot agradar, i poques vegades falla. De fet quan he fet més cas a la publicitat que a mi mateixa, he fracassat…

La llista no és pas petita, m’he posat les botes, com se sol dir, amb:

– El llegat de Judes deF. Miralles i J. Bruna, una d’aventures guiada pel gran traïdor de tots els temps
– Dime quién soy de Júlia Navarro, perquè de tant en tant també haig de llegir en castellà
– Set dies de juliol de Jordi Sierra i Fabra, un escriptor que sempre m’ha agrdat
– El noi de Sarajevo de Jordi Cussà, una història crua enmig d’una guerra injusta

i encara en caurà algun altre….

I mira que m’agraden les roses, i el que significa, i que m’en regalin, i que signifiquin amor… però amb els llibres… també faig.