una nova vida

Mai una frase com aquesta ha tingut tant significat per mi. Quina nova vida!? A què o qui ens referim?

Una nova vida per mi amb algú a qui cuidar, algú que depèn només de tu i que la seva existència està lligada al teu ritme de vida, a les teves hores, a la teva alimentació, al que fas cada dia, de dia i de nit. El tenir present que faig cada dia, cada hora en funció del ritme d’un altra, i sabent que aquest ritme amb canvis i variacions serà permanent per a tota la resta de la meva vida.

Una nova vida que ha començat i que de mica en mica va evolucionant, que cada dia és diferent, que cada gest és una descoberta, que tothom diu que passa tant ràpid i que sense adonar-te passes del bressol, els bolquers i la lactància, a l’escola, la universitat, el carnet de conduir i la vida adulta. Tothom diu que visqui aquesta nova vida que ha sortit de dins meu amb tota la intensitat possible, i que mai més es torna a viure i a gaudir d’aquests moments. Procuraré seguir el consell.

 

Una nova vida que establim dia a dia la meva parella i jo, els nostres ritmes han caniat, la vida laboral s’ha vist alterada notablement, i passats els mesos de baixa ho continuaran estant. Uns canvis que espero puguem assumir amb certa normalitat i que no trenquin la nostra harmonia com a parella, ans el contrari, que l’enforteixin.

Una vida, la meva, la d’en Marçal, la d’en Tian, la de la parella, la de la família, que visc amb por i respecte, intentant fer el millor possible, assessorant-me tant com puc, però sabent què és el que vull fer i com fer-ho. I somiant una vida que ha de venir plena d’alegries (i alguna tristesa, intrínsecament lligada al fet vital), i esperant saber-les aprofitar al màxim.

TIAN

ENDAVANT

Donar voltes per la ciutat.
Descobrir coses noves i veure que aquells carrers tant coneguts poden despertar noves prespectives.

Ciutat nova i ciutat vella, barrejades en el mateix plat. I gustosa de tastar-lo!

Ha passat el temps i un dia més s’ha aixecat disposat a obrir-nos nous camins i noves idees.

I ara, cada dia cal aprofitar-lo, i cada dia ha de ser una mica millor. Perquè aquells que ja no hi són, des d’on siguin, vegin que no ens hem quedat quiets. Que hem seguit endavant!

I barregem històries actuals, economia d’estar per casa, cultureta barrejada amb inocència de poble.

I tot plegat per omplir el cos i l’ànima.

ens fem grans

Van passant els anys i és ben cert que qui dia passa, any empeny. Però està clar que ens fem grans, i que la vida ens va marcant i situant allà on ens pertoca estar.
I a vegades la manera amb què ens ho demostra no és la millor ni la desitjada.
Acceptem que ens fem grans, que creixem, però és cert que aquests últims mesos (o potser tot l’any 2010) la realitat, el dia a dia, ens ha superat a tots.

No sé si és només cosa de la crisi o un reajustament del món en general, però tots plegats estem pagant uns excessos de no sé ben bé què. Sembla que algú, des d’algun lloc elevat faci de jutge i de justicier mundial, però diria que no té la vista gaire afinada…

Entre els meus amics i la meva gent no hi ha mafiosos ni mala gent, però sembla que entre tots hem trepitjat merda i que aquesta ens atrapa i ens vol ofegar.

La feina, la possibilitat de tenir-ne o no, de trobar-ne, d’acomplir un somni laboral, d’estar allà on vols estar i que et paguin justament pel què fas,

La parella, la que volem, la que ens costa trobar, la que tenim i no ens entén,

Els fills, o els que volem tenir i no arriben, o els que tenim i ens compliquen la vida i ens treuen el son,

Aquells que estimem que veiem patir, i que no sabem com ajudar-los, perquè ells tampoc saben com ajudar-nos a nosaltres quan patim,

El món, que l’hem de cuidar i estimar, igual que a nosaltres mateixos, però que també s’ens revelar quan ho creu necessari,

Tot plegat em sembla que és massa, em sembla que farem un pet!
I més d’un li està passant factura, amb la salut, amb la feina, amb la parella, amb la vida.

I estem lligats de mans i peus per bancs i caixes manipuladores, per diners que tot ho controlen, o pel gran germà que tot ho sap de nosaltres. Tots estem lligats i ens marquen els neguits i les alegries del dia a dia.

Però de tant en tant tenim moments de felicitat. I cal assaborir-los com si fossin els únics, com si fossin joies preuades. Perquè costa que vinguin, costa aconseguir-los i cal conservar-los intensament a la memòria, per quan la vida real et maltracti, hi puguis recórrer i et serveixi d’illa enmig d’un naufragi de realitat (i la referència a l’illa no és pas gratuïta, és cinèfila, serialitzada i explicita).

Això va per tots aquells i aquelles que ja ho saben!

fent balanç

Pot ser un mes qualsevol d’un any qualsevol. però és ben cert que aquest 2010 serà recordat.
La de coses que passen…. bones i dolentes… La de coses que hem d’explicar més d’un cop perquè no ens les creiem… La de coses que ens fan llevar-nos feliços i contents cada matí, o la de coses que voldríem no viure ni veure mai…
Aquest any ha donant molt de sí! i n’hem tingut de tots colors!

No és pas un resum de l’any, que encara queden dies per acabar-lo, però la veritat és que hem viscut tantes coses que cal anar digerint-les a poc a poc, per no ofegar-nos.
Aquells que inicien coses noves, aquells que cauen i es tornen a aixecar, aquells que estan allà sempre al mateix lloc, però sempre amb la mateixa força, aquells que marxen de casa, aquells que hi tornen. Tothom té el seu moment, tothom ha viscut aquest any com a pogut o com a volgut.

I últimament encara vivim coses més extraordinàries, i el dies passen i sembla que fos ahir quan obríem el cava per celebrar un any nou esperant que el 2010 fos millor, diferent, esperançador. I a l’hora de la veritat com s’ha acabat? com ha estat aquest any?

Encara no l’hem acabat i per tant tenim encara dies per viure’ls!