Buscant estels

Sempre que he pogut i que m’els he trobat, he volgut llegir coses relacionades amb els estels.

I no pas conceptes tècnics, sinó tal com sona: llegir llibres on aparegui la paraula estel i que serveixi com a tema del llibre o tingui algun significat especific.

Ara acabo d’acabar el llibre EL CAÇADOR D’ESTELS i la seva lectura ha estat un plaer!

És la història de dos amics de condicions socials ben diferents, però l’amistat aconsegueix esborrar-les. Però amb els anys, els errors, el dia a dia, la vida, els passa per sobre i els separa sense possibilitat de dir-se el que signifiquen l’un per l’altre.

Escrit amb una senzillesa i una bellesa espectacular. Aquelles frases curtes que diuen tant en tant poc espai. Aquelles imatges, aquelles fotografies descrites talment com si fossin reals, permeten situar-te en una ciutat encara prou viva i prou fresca de finals dels anys 70. I després situar-te altre cop en el mateix marc geogràfic, però amb una societat més tancada, oprimida, ja tocant el segle XXI.

Ubicats en el Kabul previ al règim talibà, els dos amics Amir i Hassan viuen i juguen com qualsevol infant. Però els anys passen i les vides de tots dos canvien i de quina manera. Un marxa lluny, perquè creu que els quilometres serviran per borrar el passat. L’altra es queda i viu com pot en un país xenòfob.

EL CAÇADOR D’ESTELS és un cant a l’amistat, a la possibilitat d’arreglar els errors que s’han comès, a les segones oportunitats, a la vida, a l’amor, i a la mort. Perquè tot està lligat, i tot està barrejat en una mateixa persona: una persona com nosaltres.

És un llibre de lectura ràpida, senzilla, ben documentada, però no pas buida, sinó tot el contrari. Et permet endinsar-nos en el seu món. Et permet conèixer l’Amir, entendre’l, patir amb ell, estimar allò que estima. I saber perquè va actuar d’una manera quan era un infant, i què el fa reaccionar, corregir i rectificar quan es fa més gran.

Molt recomanable!

sant jordi: llibres i roses….

Un altre Sant Jordi arriba i enguany no hi ha roses al jardí. Amb el temps que ha fet entre vent, pluja i neu el mes de març i abril, els rosers del pati van una mica bojos, i no saben massa quan han de sortir.
La qüestió és que no hi ha roses, però si que hi ha llibres. Aquests no falten a la cita. I com que no depenen de la natura, les grans editorials fan la feina grossa i treuen el “santcristogros” i proven de guanyar la partida del llibre més venut.

Jo normalment no entro en aquests jocs i acabo comprant i llegint el que el cor em diu que em pot agradar, i poques vegades falla. De fet quan he fet més cas a la publicitat que a mi mateixa, he fracassat…

La llista no és pas petita, m’he posat les botes, com se sol dir, amb:

– El llegat de Judes deF. Miralles i J. Bruna, una d’aventures guiada pel gran traïdor de tots els temps
– Dime quién soy de Júlia Navarro, perquè de tant en tant també haig de llegir en castellà
– Set dies de juliol de Jordi Sierra i Fabra, un escriptor que sempre m’ha agrdat
– El noi de Sarajevo de Jordi Cussà, una història crua enmig d’una guerra injusta

i encara en caurà algun altre….

I mira que m’agraden les roses, i el que significa, i que m’en regalin, i que signifiquin amor… però amb els llibres… també faig.