llegint guies

Jo voldria algun dia fer el que fan els altres: escriure amb belles paraules i deixar bocabadat i facinat a aquell que ho estar llegint…. No sé si hi arribaré algun dia, però mentrestant em vaig formant, és a dir, llegeixo i llegeixo, tot tipus de lectures.

Però les que realment em fascinen i m’encanten són les guies d’art. M’agrada llegir guies de tot tipus. Evidentment vaig començar fa una pila d’anys llegint les guies dels museus que visitava, i això m’ha permés tenir un bon arxiu, petit però força interessant, de guies dels museus més importants del món.

M’agrada veure com amb poques paraules, de manera planera, pots reduir aquelles belleses artístiques penjades als museus, en quatre frases ben ordenades. És un petit recull del que he vist, del que veure quan hi torni, i m’encanta.

Inicialment vaig començar amb les guies estàndars dels museus d’aqui (i de Granollers), les que recopilaven les obres mestres que el museu tenia, però després hi he anat afegint també guies exclusives de les exposicions temporals d’altres llocs, que més m’han impactat o dels artistes que més m’atrauen: tinc Rodin, Caravaggio, i la joia de la corona, la guia de l’art català, del que ha donat de si Catalunya en 200 anys, editada pel MOMA de Nova York!!!!!  Una meravella!!!

llegint guies

Recentment he ampliat horitzonts, i mai millor dit, per llegir guies. He buscat i trobat guies de viatges, pròpiament dites, però amb un punt afegit de ser una guia viatgera més personal, i sobretot en la vessant artística. En aquest cas tot just començo, i de fet ho he fet amb les grans ciutats i civilitzacions clàssicques de Roma i Grècia.

La felicitat de poder llegir en boca d’un expert la facinació d’aquestes ciutats, que sovint hi han viscut durant anys, i que ofereixen una presentació molt més personal que qualsevol altre Loney Planet.

I així quan tinc enyorant-se d’aquestes ciutats, dels seus museus i de les obres d’art que content (dins i fora de les sales expositives) m’endinso en algun punt de la guia, i hi torno a viatjar!!!

la gran ciutat 1.2

Em passo molt de temps sense trepitjar-la i de cop coincidixen múltiples ocasions per veure-la.
I això és el que ha passat, en poc temps l’he visitat 4 vegades. I a més a més l’he vist de maneres diferents.
Sovint només és de dia, un dia qualsevol, i miro carrers, i botigues, i investigo (per la feina), però també bado, com una turista més. I m’encanta!!!
M’agrada aquesta ciutat, m’agrada allò que em descobreix a cada cantonada, i m’agrada pensar que a banda de les franquícies, de grans magatzems, del mar de turistes, també hi ha una ciutat pensada per la seva gent.
Aquella botiga petita, de tota la vida, aquells avis que han viscut l’abans i el després (els 40 anys de foscor, la guerra, la democràcia). Tots ells es barregen entre la modernitat i la impersonalitat de la multitud de persones que visiten la ciutat com qualsevol altre. I no és qualsevol altra. Barcelona és la seva ciutat: hi viuen, i treballen i moren. Omplen els carrers i les botigues, les places, les festes, tot allò que fa que una ciutat sigui un cúmul de gent, i no una pila de pedres i formigó i asfalt

M’agrada la ciutat i la visito sempre que puc. I descobreixo cada cop un tros més.

over the rainbow


dimarts 12 d’agost

La ciutat apareix sota l’arc de Sant Martí com si fos un musical. Coincidència….
Sota les notes de Sinatra i la veu de Judy Garland que es barejen amb la llum del sol i la pluja tocant els gratacels de la ciutat.
Arribem amb una llum inusual, amb un cel que no sembla de veritat, sembla pintat expressament per nosaltres.
El cel trencat per la pluja que deixa els carrers molls i un cel blau i brillant.

Iniciem l’aventura americana ben d’hora al matí. A les 7 sortim de casa i deixem durant 10 dies que la nostra llar sigui un lloc diferent.
Hores d’avió, escala a Holanda, hores de llibres, de coixí per intentar dormir, de llit de núvols blancs als nostres peus i l’Atlàntic. I de cop llacs i catifa verda que ens anuncia que ens acostem a terra, veiem Canadà.
L’hotel senzill, punt de partida de cada una de les nostres aventures diaries.
Amb un esmorzar de forquilla i ganivet (ous, pernil, bacon, cafè, te, suc de taronge, torrades, manetga i melmelada) o l’opció més americana encara, un cafe latte per emprotar, i una muffin.

Cada dia un lloc nou per veure i descobrir…..
Ja ho anirem veient…

N.Y.

Els dies passen, i cada cop s’acosta més….
I en tinc unes ganes….

I no només per desconnectar de Granollers, de la feina, de fer cada dia i cada setmana el mateix… sinó per descobrir nous horitzons, que no per semblar propers vol dir que siguin igual que els nostres.

D’aquí a 3 setmanes volarem camí d’un país on s’emmiralla el món, però on també penso que té la seva part íntim, única, i casolana. Tinc ganes de descobrir aquesta part del món americà, juntament amb aquell que apareix a les pel·licules que he vist una i mil vegades, però sabent que allò és veritat, i real.

Una desconnexió del món prou llunyana, prou propera, perquè serveixi per carregar piles, per tornar a començar amb força, per no oblidar d’on vinc, i conèixer més i millor allò que m’envolta.

He volgut triar aquesta ciutat per ser l’altra cantó més oposat (això penso) del món on visc. I vull saber fins a quin punt estic de lluny o s’aprop

L’altra dia vaig veure “sex in the city” i a banda de la moda, la opulencia i les sabates de 500 dolers, potser que la NY que em trobi sigui aquesta?
una ciutat, petita i gran a la vegades plena de gent que hi viu, que hi treballa, com Barcelona, com Granollers?
Ja us ho diré….