Art pels més petits

Fer veure art als més petits a vegades pot ser una feina difícil. Però no per això hi hem de renunciar, ans el contrari. Fer veure, viure i sentir l’art ens pot permetre ser millors persones, viure altres mons i altres experiències, i anar més enllà amb la ment, el cos i l’ànima.

Imagineu-vos la ment desbordant i creativa dels infants enfrontat-se al món de l’art!!!!!

Quan a finals del 2013 i sobretot a principis del 2016 vaig ser mare, primer d’en Tian i després de l’Otger, vaig pensar, vaig tenir claríssim, que portaria els meus fills a veure museus!!!

I sobretot amb el primer en Tian, ho vam fer i molt. Amb l’Otger és una mica diferent, primer perquè el mateix nen és un cul inquiet i li costa estar “tranquil” en un espai com un museu, i després perquè controlar-ne un és fàcil, però dos, es complica el tema.

Tot i això, he volgut complir la meva promesa i fer-los conèixer en la mesura del possible l’art i la cultura. Els he portat a visitar coses que a mi m’agradaven, he volgut que coneguessin i que els hi sones alguna cosa relacionada amb l’art.

Tots dos són petits encara, però si de ben petitons s’els hi pot ensenyar la llengua estrangera, perquè diuen que van interioritzant de manera natural el nou idioma, l’art i la cultura també necessita ser interioritzada naturalment des dels inicis.

Qui sóc?

Sóc una persona activa, responsable, que li agrada treballar i organitzar coses. M’agrada llegir, la música, escriure, sobretot en relació al món de la cultura, l’educació i l’art. Sempre que he treballat en qualsevol àmbit, he intentat formar-me, fer cursos, estudiar, i així saber-ne una mica més. M’agrada treballar en equip i coordinar grups de persones.

Les meves primeres feines van estar relacionades amb l’educació a través de la feina de monitora, bàsicament d’educació en el lleure, en casals, esplais, campaments i també escoles. Hi vaig treballar amb infants i joves de diferents edats i elaborant els projectes com a responsable de grup.

Vaig estar quatre anys com a secretària gestionant la part administrativa d’una organització, la gestió comptable i l’atenció als associats, la realització de campanyes i comunicació externa amb la premsa.

El 2003 va néixer EL CABÀS, la meva empresa, un projecte molt innovador: venda online de productes ecològics. Durant els anys que la botiga (online i física) va funcionar em va permetre desenvolupar la meva capacitat organitzadora i la meva voluntat de treballar amb productes de qualitat i de km 0. Al cap d’uns anys va aparèixer EL CABÀS DEL TEATRE, un projecte de restauració i cultura al bar del Teatre de Granollers, que seguia la línia del consum responsable vinculant-t’ho amb activitats de caire artístic, teatral i musical.

Aquests últims anys he estat molt vinculada a associacions de caire comercial per fomentar el comerç de proximitat, perquè vaig formar part el 2009 de l’inici de l’associació de botiguers del carrer on tenia la botiga a Granollers, de la qual en vaig ser la dinamitzadora durant 5 anys. Actualment sóc la presidenta de LFComerç a Les Franqueses del Vallès.

Arran de la meva maternitat, m’he vinculat amb associacions de criança respectuosa com ENTREMARES realitzant tallers, xerrades i un concert benèfic anual.

Pel que fa a l’escriptura, que m’apassiona, he escrit critiques d’art, i articles d’opinió a diversos mitjans locals, i també a les xarxes socials, en l’àmbit personal. Gestiono els blogs i les xarxes de diverses associacions.

M’agradaria encaminar la meva carrera professional cap al món de la cultura o de qualsevol àmbit relacionat, perquè crec que hi puc aportar la meva experiència i els estudis de tots aquests anys.