Les sèries, el nou art contemporani

L’altra dia vaig llegir una entrevista molt encertada d’algú que relacionava directament l’art contemporani actual amb el què s’està fent a la petita pantalla, amb les sèries de televisió, i l’impacte que tenen a la nostra societat.

I és ben cert que l’impacte del que veiem a la petita pantalla és tant o més fort que el que devien viure la gent de les societats medievals, renaixentistes, barroques al mirar qualsevol quadre, qualsevol pintura de paret o obra arquitectònica.

Les sèries de televisió ens porten a nous mons, tant reals com ficticis, però sempre analitzen l’ésser humà des de molt punts de vista, sempre ens parlen de coses reals, de sentiments, de situacions que ens podem trobar en el nostre dia a dia.

N’hi ha que són més explicites i d’altres que utilitzen tècniques cinematogràfiques més recargolades per explicar-nos coses de la condició humana.

Però totes elles fan servir eines, com anys i segles enredera les feien servir per explicar la bíblia als illetrats, com  a les esglésies romàniques, per ensenyar el poder al poble, com els patrons que apareixien als retrats renaixentistes, per mostrar-se a si mateix com les obres de les avantguardes pictòriques.

L’art ens serveix per comunicar-nos amb la resta del món, per donar-nos a conèixer, per explicar una història (sagrada o no), per demostrar que existim. I que són sinó les sèries de televisió.

Per això al llegir aquesta entrevista no puc fer res més que  estar tranquil·la per no haver-me desviat massa del camí del que vaig estudiar.

 

entrevista Toni de la Torre

 

REGALS DE NADAL: SÈRIES

Un dels regals d’aquest Nadal han estat les temporades senceres de BATTLERSATR GALACTICA i THE WIRE.
Començarem per una i acabarem per l’altra.

La Gran estrella de combat mereix un punt i a part en la història de les sèries de ciència ficció. La sèrie original és dels anys 70, i tant aquesta com la del 2003 es basa en la mateixa idea:

la crítica

Torno a estar enganxada a una sèrie de televisió (a unes quantes).
I dic televisió perquè la veig a la petita pantalla, però no perquè sigui petita ni molt menys.
He tornat a reenganxar Battlerstar galàctica i al mateix ritme que torno a visionar la sèrie, capítol rera capítol, vaig llegint i rellegint el què els crítics blocaires que hi ha per tot arreu, diuen d’ella.

Sempre m’ha agradat llegir critica sobre art. De fet és la meva professió desitjada, i de moment inaccessible. Però a falta d’aquesta possibilitat professional em vaig acontentant amb llegir el que fan els altres, llegir escrits sobre cinema, i ara sobre televisió.
El nou cinema és la televisió. i no la que fa a Tele5 a les 4 de la tarda. Sinó la que fan aquí i a l’altra banda de l’oceà en format reduït, en 45 minuts, amb títols de crèdits, flashbacks, i en versió original.

Aquí us deixo diversos retalls de les millor crítiques de cinema que hi ha arreu, tant en el món virtual dels blocs, com a la televisió.

Pel que fa al cinema no cal dir que CINEMA 3 de TV3 és i sempre serà un dels millors programes de cinema que s’han fet mai. Anb uns anàlisis curts però efectius de les estrenes de cada setmana. La CARTELLERA de BTV també és una de les millors opcions per veure i escoltar alhora de triar quina pel·lícula cal mirar.

Pel que fa als món dels blogs trobareu crítiques de totes i cada una de les pel·lícules actuals en el blog de: I la majoria són d’una gran qualitat.

Ara entrem en el món de les sèries de televisió. I és aquí on he descobert que la petita pantalla pot ser molt i molt gran. On he trobat paraules a allò que tenia a la ment pel que fa a joies com BSG, Fringe, Lost, i tantes altres.
Un capítol a part és tot allò que és fa a ANglaterra que té un estil difernet, una marca pròpia i que en general és d’una qualitat purament britànica: Sherlok, Doctor Who, etc.
Un dels experts de capçalera és Toni de la Torre i cal seguri-lo tant a la radio RAC1, com amb l’ARUSCITY, com ara en el blog de les series que fan per TV3. És molt recomanable.

MOLTES SÈRIES DE TELEVISIÓ

Com si fes la llista per anar a comprar al super, aquí van les sèries que en aquests moments omplen el meu temps. A falta d’una programació televisiva decent i que quan estic a casa vull veure el què em ve de gust, aquí hi ha el TOP TEN actual:

* l’ordre no altera el producte

BATTLESTAR GALACTICA

L’estrella de combat més vella de la colònia, però que ha donat per 6 temporades d’infart. Un dia faré un comentari per aquesta sèrie que és un punt i a part!

FRIENDS

Perquè a la gran ciutat de Nova York hi ha les millors sèries d’humor, i aquesta va marcar un abans i un després. Per ser moderna, per marcar tendència.

LOST

Perquè sempre hi haurà una illa fantàstica on perdre’m amb….. El què està generant aquesta sèrie més enllà dels seus 40 minuts de cada capítol és digne de mencionar. L’únic problema és si el final, tant proper, estarà a l’alçada.

THE WIRE

L’últim descobriment de la HBO, una joia!!! diferent a tot!!!! Tot té el seu temps, tot va al ritme que ha d’anar, la realitat política, policial, conflictiva, judicial, vista en 16-9

THE BIG BAND THEORY

Toc, toc, Penny, Toc, toc, Penny!!!!! Tot i ser força estereotipada, marcant els rols de cada personatge i sense sortir massa… fa riure, és moderna, virtual i divertida. I pels 20 minuts que dura, ja està bé!

HOUSE

Una de tantes de metges, però diferent. Un actor còmic anglès que seguia els passos destornillants de l’Escurçó Negre mai hagués pensat, ni ell ni nosaltres, que estaria on està.


E.R. URGENCIAS

Perquè d’aquí surt George Clooney, el millor. I perquè és de les primeres sèries que m’han fet plorar! És antiga, i sense en Clooney no és el mateix, però val la pena fins i tot tornar a l’inici de la sèrie per gaudir-ne ara a l’ordinador com quan a TV1 la feien a la una de la matinada

24

Tot i que estic encara a la tercera temporada i em sembla que en té 7 o 8. Fins ara està generant força expectació. I el president David Palmer és força revelador, oi?

La llista és llarga i no té final…..