BALANÇ 2011

Amb una mica de retard, faig balanç d’aquest any que ja hem deixat enrera. I una mica més i m’en oblido de tot el què he fet aquest any. Però és cert que no he tingut el cap per escriure massa i això és una cosa que em fa ràbia i de debó.

Aquest 2011 en definitiva ha sigut un any de treballar molt i molt, de llevar-me d’hora ben d’hora, i encara no tinc clar si ha servit o no.

De fet segur que ha servit per alguna cosa, he aprés molt, coses bones i coses dolentes, però les he aprés. He hagut de deixar coses enrera, canviar alguns hàbits arquirits, deixar de fer coses en benefici d’altres. I caldria ser objectiu per pensar i reflexionar si ha valgut la pena. A la vista dels aconteixements que vindran properament està clar que no ha servit, més aviat, que no han donat fruits en la direcció que havien de donar, però també és cert que de tot s’en aprén i que la informació, el coneixement sempre és bo i important, encara que hagi vingut acompanyat de mals moments laborals.

En fi, ha sigut un any amb llibres, cinema, televisió, algun que altre concert memorable, algun casament, ha sigut un any més, i aixó ja és molt.

Sempre penso que sort n’hi ha d’aquell que m’espera a casa, sort n’hi ha que tinc gent que m’estima, i gent a qui jo estimo. I aixó em fa tirar endavant malgrat els mals moments viscuts.
Per tant, un any més és un any més d’amor i companyia al teu costat, i això sí que val la pena.

REGAL DELS REIS DEL 2011

balanç 2010

Un balanç. No és pas fàcil. I sempre recordem amb més intensitat el que ens ha passat aquest últim mes, que el què vam viure el mes de gener, que ara es veu tant i tant lluny.
Intentar buscar moments feliços d’aquest any és difícil. Buscar moments tristos, no tant. I això fa que la balança caigui una mica cap a l’altra banda.
Ha sigut un any llarg, tot i que ha durant 12 mesos i 365 dies com qualsevol altre any. Però hi han hagut dies que han costat molt de tirar endavant, i d’altres han avançat sigil·losament sense adonar-nos-en.

He anat fent com qualsevol altre. He treballat, he viscut, he rigut, he plorat.
Records que ara em venen a la ment, i que el blog i el facebook ajuden a recordar. Un gran anys tecnològic!

He ballat. Jo sempre ballo. I el curs 2009-2010 ha sigut sonat, i no pas per coses bones. Les poques que hi ha hagut han quedat tapades per les males cares, els mals humors, i les ganes de tocar la pera. Però la sort és que l’inici del nou curs (octubre 2010) l’hem superat amb nota. I l’esperança no és perd.

He llegit. Jo sempre llegeixo. I els llibres que han omplert aquest últim any han sigut variats, bons i dolents. Però no n’hi ha cap que hagi sobresortit de la resta. Destacar el final d’una saga, en Harry. Destacar el descobriment de “el noi de Sarajevo” i el “caçador d’estels”. Destacar alguna decepció que sempre fa llàstima. Destacar la gran adaptació a la pantalla de “els Pilars de la terra”: sublim. Però encara tinc llibres a la tauleta. I encara seguiré llegint.

He mirat la televisió. Jo sempre ho he fet. I no la que fan cada dia, la normal. Sinó la que jo em fabrico de manera personal i intransferible: Lost, Fringe, i tantes altres sèries i pel·lícules que han omplert els diumenges de pluja d’aquest any. He trobat un món dins la caixa tonta.

He treballat. Jo sempre treballo. Vagin bé les coses, amb crisi o sense. Amb diners o no. Amb bones propostes o no. Jo segueixo al peu del canó. I he canviat propostes, he buscat i no he trobat. Però segueixo aquí. Fent el què puc i el què hem deixen. Que ja és molt.

He votat. Jo sempre voto. Pel meu país. Perquè crec que hem d’aprofitar quan tenim la ocasió. I votar per un president, i votar per la independència. No sempre he guanyat. Però seguiré votant!

He estimat. Jo sempre estimo. I enguany hem celebrat una dècada d’estar junts. I enguany ha nascut l’Emma. I enguany tots hem fet més pinya. Perquè quan venen maldades, cal saber qui són els teus i tenir-los ben aprop.

He plorat. Jo sempre ploro. Si perdo algo, si em fan patir, si m’emociono, jo ploro. I aquest any déu n’hi do. Ja he dit tot el què he pogut dir. Ja he escrit tot el que el cor m’ha deixat. I cada dia hi penso, i cada dia el trobo a faltar. Però n’hem fent. I n’hem fent tots. I ens tenim als uns als altres per anar fent i tirar endavant.

Un balanç com tants d’altres. Aquest és el meu!