En Pitus s’ha quedat sense pare

L’autor de El Zoo d’en Pitus ja no hi és.

I això m’ha fet pensar que segurament és culpa d’aquest home, Sebastià Sorribas, que una servidora és tant aficionada a la lectura.
I ho sóc perquè aquest va ser dels primers llibres que vaig llegir, primer com a lectura escolar i després com a plaer*.
Recordo haver-lo llegit d’una tirada durant una sola nit. Recordo els personatges, potser no el nom (tret d’en Pitus, és clar!) però si recordo la història, el perquè de tot plegat (que diria el Monzó) i la valentia i la generositat que fa que una colla d’amics, d’aquells que n’hi han pocs, fan revolucionar un barri per ajudar un pobre nen malalt.

Aquest llibre em va marcat molt, moltíssim. I fins avui no hi havia pensat!!! Donaré les gràcies a l’autor d’aquesta història, i de tantes altres que també van acompanyades per la colla d’en Pitus, o pels Lacets que vivien fa milers d’anys a Catalunya.
Mireu si em va marcar que el meu primer gat es va dir Pitus per aquest llibre (quines coses!)

En fi, avui ja no hi és, però queda un llibre, un grapat de fulls relligats que aconsegueix, encara, emocionar a més d’un!
A mi em van emocionar!
Visca en Pitus!!!!!

* de fet els únics llibres que he llegit més d’un cop (i això vol dir que valen molt la pena) i llegits en diferents edats i moments de la vida són:
– el zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribas
– el petit roure *no recordo el nom, però és alemanya
– l’ombre del vent Carlos Ruiz Safón
– los pilares de la tierra Ken Follet

Caldria fer un anàlisis del motiu pel quan han sigut aquests i no uns altres. La resposta és senzilla: són els que realment m’han emocionat!!!!!

s’acosta el nadal

Una reflexió ara que s’acosten aquestes dates!!!!!


SANTA CLAUS.
Nuestros venerables ancianos siempre se parecieron más al abuelo Cebolleta, del 13 rue del Percebe, que a este vikingo de importación, a quien le acabó haciendo el traje un publicitario de la Coca Cola en 1931. Santa Claus se nos ha metido en casa no por la chimenea, sino por el televisor, contándonos que cada año venía del Polo Norte, cuando finalmente procedía de los grandes almacenes. En la aldea global es imposible sustraerse a un personaje que nos abre la puerta en las peluquerías, nos felicita la navidad en mitad de un anuncio de turrones o nos asalta cada año como personaje celuloide al lao de James Stewart o de Macaulay Culkin.

El personaje de Santa Claus está lleno de contradicciones: tiene una cadena de elfos en la fabricación de juguetes cuando en el mundo se prohíbe que los menores produzcan balones o muñecas para las multinacionales, posee una barriga propia de quien juga a la ruleta rusa con el colesterol como bala y no avisa a los controladores cuando cruza el cielo con su boeing de renos a pesar del consiguiente peligro para la navegación aérea. Pero, sobre todo, es la sofisticación de la leyenda de un arzobispo de las tierras del norte por el marketing, donde la mitra ha acabado convertida en un gorro polar. Eso no es bueno ni malo, es simplemente estraño a nuestra cultura. Y adesmás supone retratarse dos veces en ventanilla, porque luego llega el 6 de enero. Que esa sí resulta una tradición propia, además de una evocación bíblica de la sabiduría asociada al mestizaje.

MARIUS CAROL

la llum


es va fer la llum!!!!! (deia Caravaggio)

i la llum ens va portar un nou món!
i on la gent és feliç!!

I tot perquè es va fer la llum enmig d’una tela fosca, i algú hi va escampar tocs de color, tocs de vida, de llum, d’art!!!!!

Que voleu que us digui… m’apasiona…

Perquè la llum no ve de Déu, la llum ve de Caravaggio, de Miquel Àngel, de Klimt, de Vermeer, de Dalí, de Praxiteles, de Goya, d’Artesmísia, de Picasso, de Rodin, de Velazquez, de Dalí, de Bernini, de Blake, de Leonardo, de Monet, de Van Gogh, de Christo, de les pedres del Naranco, de les pintures de la Vall dels Reis, dels vitralls de Chartres, de la fredor de Taüll, …………………..

el dia


avui anem de celebració:
– primer pel Toti i la Marian…. pels 6 anys d’aventures i desventures junts

i després…

– per en Marçal!! demà fa 32 tacos!!!!!!!!!!!!!! i no ens hi hem de posar per menys. Anirem de festa, menjarem, beurem, riure…. i alguna cosa més!

paraules, altiva arquitectura

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

I més d’un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d’una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

M. MARTI I POL

 

UNA MICA DE MI……


M’AGRADA:

M’agrada tot i tothom! Tot el món en general.
Perquè tot val la pena, i tot serveix per aixecar-te un dia més i seguir endavant

LA MEVA GENT:
Aquella que va pel meu camí, que porto agafada de la mà, que es deixa guiar i per qui jo em deixo portar.

M’APASSIONA:

les coses rares, els ritmes estranys i diferents, aquells que venen de llocs llunyans i em deixen agafar la mà d’algú i posar-me a ballar

L’ART:
que dir-vos, per on començar….

Volteu pel món, mireu allà on l’home s’ha fet més gran, allà on s’han enfilat a les espatlles dels savis (que deia Umberto Eco a El Nom de la Rosa) , allà on ha sabut evolucionar amb criteri, amb enginy, amb bellesa. Allà trobareu l’art: personal per a cadascú i universal per a tothom!

QUÈ BUSCO:

Bufff!!!! aquells documentals que busco i no trobo!!!!!!!!!!!!! si algun dia els trobo seré molt feliç!

LA MILLOR LECTURA:

aquí si que ho tinc clar!!!!!!

Aquell que m’ha obert (si s’havia tancat alguna vegada) l’ansia per la lectura, la bellesa de les paraules, la descripció de les coses fetes amb tendresa, amb amor.
No una relació de paraules una al costat de l’altre, sinó emoció en estat pur, diversió en cada frase, en cada aventura, i bellesa, molta bellesa. Que bonic que és quan les paraules s’ajunten i dius allò que vols dir de la millor manera possible: L’OMBRA DEL VENT