Ja hem entrat el mes d’agost i el temps passa i els dies empenyen.
Empenyen cap endavant, i això és bo!
La calor, la poca gent que passa, el “ja ho faré el setembre”, s’acumulen dins una setmana amb voluntat de fer moltes coses, tenir plantejades moltes coses, i acabar fent-ne cap. Però suposo que és normal, que és el que ha de ser. Perquè la perspectiva que ens arriba és prou atractiva com per oblidar projectes i propostes: les vacances.
Un mes ple de sol, de platja, de pells morenes i alguna de ben cremada. És un mes per a fer moltes coses: tens 30 dies i 30 nits per omplir-les de tot i més. Però sempre acaba faltant temps, sempre passa ràpid, i quan t’en adones ja no hi és, i et trobes a 31 d’agost com aquell qui res, i amb la feina per fer.
Però mai és una feina imprescindible, i tot tard o d’hora es farà…….