Sempre que he pogut i que m’els he trobat, he volgut llegir coses relacionades amb els estels.
I no pas conceptes tècnics, sinó tal com sona: llegir llibres on aparegui la paraula estel i que serveixi com a tema del llibre o tingui algun significat especific.
Ara acabo d’acabar el llibre EL CAÇADOR D’ESTELS i la seva lectura ha estat un plaer!
És la història de dos amics de condicions socials ben diferents, però l’amistat aconsegueix esborrar-les. Però amb els anys, els errors, el dia a dia, la vida, els passa per sobre i els separa sense possibilitat de dir-se el que signifiquen l’un per l’altre.
Escrit amb una senzillesa i una bellesa espectacular. Aquelles frases curtes que diuen tant en tant poc espai. Aquelles imatges, aquelles fotografies descrites talment com si fossin reals, permeten situar-te en una ciutat encara prou viva i prou fresca de finals dels anys 70. I després situar-te altre cop en el mateix marc geogràfic, però amb una societat més tancada, oprimida, ja tocant el segle XXI.
Ubicats en el Kabul previ al règim talibà, els dos amics Amir i Hassan viuen i juguen com qualsevol infant. Però els anys passen i les vides de tots dos canvien i de quina manera. Un marxa lluny, perquè creu que els quilometres serviran per borrar el passat. L’altra es queda i viu com pot en un país xenòfob.
EL CAÇADOR D’ESTELS és un cant a l’amistat, a la possibilitat d’arreglar els errors que s’han comès, a les segones oportunitats, a la vida, a l’amor, i a la mort. Perquè tot està lligat, i tot està barrejat en una mateixa persona: una persona com nosaltres.
És un llibre de lectura ràpida, senzilla, ben documentada, però no pas buida, sinó tot el contrari. Et permet endinsar-nos en el seu món. Et permet conèixer l’Amir, entendre’l, patir amb ell, estimar allò que estima. I saber perquè va actuar d’una manera quan era un infant, i què el fa reaccionar, corregir i rectificar quan es fa més gran.
Molt recomanable!