Sempre s’ha dit que, quan viatges i visites ciutats i països, no hi ha res millor que descobrir-ho de la mà d’algú que hi viu, d’algú del lloc, que et pot explicar allò més típic i tradicional, però també altres coses, potser mes senzilles, anecdòtiques, però potser més importants.
Doncs a vegades no cal anar tant lluny, per fer una bona visita, per descobrir racons i llocs propers, de la mà d’algú que en sap, que hi viu, que ho coneix, i que ho estima.
Això és el què vaig fer fa uns dies a Cardedeu (a 10 minuts de casa) de la mà de la Judith, de NI MONA NI LISA, (aquí teniu el seu instagram https://www.instagram.com/ni_mona_ni_lisa/ ) una divulgadora, historiadora de l’art i sobretot apassionada de l’art més irreverent, inclusiu, per reivindicar les dones, les artistes silenciades, i dir, sovint les coses que altres volen que no es digui.
La visita va ser llarga, productiva, interessantíssima, i sobretot amena. Vam parlar de Cardedeu del segle XIX, de la creació de la vila com a poble d’estiueig plena de cases de 2es residències dels habitants de Barcelona, del seu museu i de Tomàs Balbey.
A dins el museu vam conèixer la història del poble, el seu origen agrari i com ha anat creixent amb el temps fins a convertir-se en una vila plena de vida i activitat. També vam descobrir la farmàcia Balvey, una de les més antigues d’Europa, i també vam conèixer les col·leccions heterogènies que col·leccionava Balvey (fòssils, roba, armes, obres d’art, etc). I el jardí, ara un espai de tranquil·litat dedicat a les plantes remeieres.
Després vam voltar pels carrers de Cardedeu per descobrir com l’arquitecte municipal, Manel Raspall, va dissenyar diversos edificis amb estils diferents, en funció de la demanada dels propietaris. Cases modernistes, noucentistes i d’art Decó. Vam veure les característiques que diferencien aquests 3 estils que es troben agrupats en tres o quatre carrers del poble, i vam poder veure una mica de més a prop la gran casa dels Viader, a punt de ser una casa museu, i oferir-lo al poble, tal i com va dir el seu impulsor: “tornar a Cardedeu, el que Cardedeu li havia donat”
Cardedeu el conec, hi he anat de vegades de visita, per festa major, per veure amics, però visitar-lo mirant amunt, descobrint parets, cases, jardins, decoracions, esgrafiats, permet anar més enllà i poder gaudir-ho molt més. Vam veure la Casa Arqué, la Casa Golferichs, la Casa Masó, la casa Morgades i la casa Clavell. Totes elles, amb les seves diferències estilístiques, exemplifiquen la necessitat dels propietaris de deixar constància d’un moment d’esplendor dels seus negocis, de la seva fortuna.
La Judith amb un estil lleuger i rigorós a la vegada, ens va explicar detalls arquitectònics de casa casa, anècdotes dels seus propietaris, i ens va fer una fantàstica fotografia del Cardedeu de principis de segle, on els nouvinguts de Barcelona es trobaven amb els vilatans de Cardedeu, i els problemes que això va generar. Però al mateix temps com de mica en mica aquests nouvinguts, i els que ja hi vivien però que havien fet fortuna, també s’hi construïen cases amb els estils arquitectònics imperants, i entre tots van fer créixer el poble i esdevenir la vila que és ara. 
Des d’aquí vull agraïr a la Judith la seva feina i animar-la a fer més visites, més sovint, que segur que tindran tant èxit com aquesta! Moltes gràcies!!!