Granollers té coses estranyes i meravelloses a vegades, i això d’avui ho ha estat. Un edifici, una façana coneguda i vista mil vegades, ens descobreix ara, en motiu d’un aniversari sonat, 100 anys, un petit paradís de rajoles, flors, quadres i vidres esgrafiats.
La casa Paula Piñol a la plaça de la corona obre les portes perquè curiosos i curioses com jo puguem veure l’edifici per dins, la història de la família Badia, i a més a més, com a cirereta del pastís, gaudir d’una col·lecció privada meravellosa de pintures i dibuixos de Ramon Casas. Vaja, una meravella!!!!
L’edifici, d’estil eclèctic, barreja estils i gustos medievalistes i classistes, a través de les parets amb pa d’or, les decoracions de les columnes a l’estil corinti, la flora que envolta l’escala, els terres de paviment hidràulic i els vitralls translúcids, fets a l’àcid.
La casa té aquell aire de senyora ben cuidada i estimada durant anys, casa que fou sempre primera residència i actualment central de l’asseguradora Badia, que celebra 100 anys d’ofici i ofereix a la ciutat aquest petit regal.
I entre les seves habitacions de sostres cassetonats i parets pintades trobem una col·lecció privada de pintures i dibuixos, diria quasi bé secreta, que ens obra les portes i ensenya unes obres desconegudes, però que reflecteixen l’art d’un artista català de gran importància: Ramón Casas.
Aquest pintor ens transmet l’amor als rostres, a les mirades penetrants, expressant sentiments i emocions d’una manera que només ell era capaç de fer, i amb el què va esdevenir un gran retratista de la Barcelona de principis de segle XX.
Repartida en 3 sales, les obres de Casas ens 3 moments diferents alhora de pintar. Primer les pintures a l’oli, on podem veure una evolució, no tant estilística, sinó temporal, de l’art i de la persona retratada. La història de la Júlia, la seva amant i després muller, és realment esclaridora.
La segona habitació amb dibuixos a carbó ens explica la vessant periodística de Casas amb la col·laboració que va fer durant uns anys a la revista Pèl i Ploma, i les referències constants al Paris bohemi i nocturn que es volia transmetre també a Barcelona.
I la tercera habitació, també amb dibuixos, tot de dones, senyores, amb rostres que donen llum i moviment a les obres, amb un traç eteri, per mostrar els sentiments de les retratades. Tot i les referències a les mans…..
I per acabar la visita, la última obra, un retrat altiu, per ser vist des de sota, demostrant la personalitat de la persona pintada i la voluntat de ser recordada així.
La visita ha estat curta però intensa, ben explicada, ben presentada. I hem descobert algunes obres de Ramón Casas més enllà de les més conegudes.
Poder sentir-nos observats per aquestes dones, tant de classe burgesa, com del carrer, i saber dels seus sentiments era l’objectiu de Casas, és el què pretenia, i a fe que ho va aconseguir.
