Intentat agrupar allò que has fet durant més de 15 anys en un parell de fulls de paper no és pas fàcil.

Intentar que hi sigui tot, però que no hi falti res. Que tot allò que posis sigui allò que és necessari, que no hi hagi res que sobri, ni que falti, és una feina díficil i sovint complicada.

En el moment de crisi que vivim hi ha milers de persones com tu, que fan el currículum igual que tu, que tenen les mateixes possibilitats que tu, els mateixos estudis que tu, i tot plegat per una sola feina que tant sols aconseguirà una sola persona d’entre tots aquests milers que son com tu.

Per aconseguir que siguis tu i no un altre, a vegades val més la sort, la manera en què t’has explicat, si aquell dia la persona que llegia el teu currículum estava més inspirada o menys, que no pas el contingut d’aquest parell de papers. I tot plegat té més dosis de sort i oportunitat que no pas de qualitat curricular.
Però en fi, el món està fet així i no podem canviar-lo a aquestes alçades.

Jo faré el que millor pugui, escriure tot allò que jo crec que val la pena, que és necessari, que em defineix, i esperaré, esperaré i esperaré, i potser un dia tindré la sort que em truquin a la porta.