Us explico la història de la canyes: la de bambú i la de riu.

La canya de bambú, aquella que sembla feble, que el vent i la història fan moure, voltar, cap a un cantó i cap a l’altre. La canya de riu, aquella que viu a prop del torrent i s’estira i s’estira per arribar ben lluny, recta, rígida, segura.

Però la història ens fa ser canyes de bambú o de riu quan menys ens ho esperem!

Potser ens pensem que som una cosa, i resulta que som l’altra. I la sorpresa ens agafa a contrapèl. Sense preparació. I pot trencar la canya en mil trossos, o pot fer-la moure sense parar, i canviar de direcció.

Sovint aquella més ferma, més alta, més segura serà la primera que un cop de vent fora d’hores farà tremolar, fins a trencar-se en mil trossos. I després caldrà tornar-la a reconstruir. Caldrà buscar ajuda per recompondre tots els trossos escampats pel bosc.

I aquella que sembla que sempre va al toc dels altres (siguin el vent, la pluja o les males companyies), serà la que el vent fora d’hores farà moure sense parar, però sense moure-la del seu lloc. Semblarà que no, però serà la que es quedi fixe en el seu lloc per sempre més!

Quina canya vols ser?