LA GRAN CIUTAT 1.3 reflexions d’una ciutat, d’un viatge, d’una gent


Una gent que són iguals que tu i que jo, però que viuen allà, i aquest allà sempre és diferent, sempre és millor o pitjor. I en la comparació, en el canvi, en el que és teu i és meu, en el què és diferent, hi ha l’essència del poble.

Cada racó de ciutat ha aparegut com si fos nova, cada detall que feia temps que existia, ha aparegut com per primera vegada. I com si els ulls si haguessin d’acostumar, m’ha fet mal mirar-la. El sol m’ha tapat la vista i he hagut de tancar-los una mica per poder veure-ho millor.

I un cop ho he vist, ja res ha sigut igual.

He tornat a repetir els mateixos camins, les mateixes mirades, d’una gent que veig cada dia, i que avui m’ha semblat que no coneixia. Talment com si fos tot nou, tot per estrenar!

Algú com tu per mirar per primer cop, que fins ara mirava però no veia, i que ara si que veu, ara si que ho té tot clar, ara si que no hi ha res que se li escapi. Perquè és com si fos el primer cop i per tant l’espectativa és més gran, la intenció és més intensa i la voluntat de conèixer més i millor el lloc on ets, creix cada cop més.

Has volgut veure aquesta ciutat un cop més, i tal i com l’has descobert, ha semblat nova als teus ulls

Carrers amples, carrers estrets, els mateixos on la gent s’estima, viu i transita. Aquests carrers són de qualsevol lloc i el que farà que els situï en els seu lloc correcte, que podrà ser? Qui marcarà la diferencia, el tret distintiu d’aquesta ciutat o d’una altra?

Publicat per

Estel Armengol Ginestí

Cada cop que creo un espai d'aquest tipus em fan escriure qui sóc i com sóc. Busqueu-me en als altres llocs on apareixo, i allà hi ha la meva vida i la meva gent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada