He descobert una ciutat que viu més enllà dels llums i les botigues, entremig de la gent, de les compres, he alçat els ulls amunt i he descobert lletres il·luminades, desitjos, frases rimades, i cançons.
Avui he passejat amb els meus fills per la carretera amunt i avall, he fet allò que fem tots: pujar carretera amunt i baixar carretera avall.
La resta de gent feia el mateix que jo, però sorprenentment no fèiem el mateix: els altres carregaven bosses, entraven a les botigues, feien compres nadalenques. I jo amb els nens, llegia, i feia fotos, intentava seguir la línia melòdica d’una cançó ideada per quedar-se, no per ser el hit del moment, però si per omplir de màgia les cases de nens i nenes: la llum màgica de Granollers.
Escampada pel cel de Granollers, tot i que molta gent no la veu.
Jo si que l’he vista, jo si que l’he sentida, escoltada i cantada.
Hem seguit el camí de pujada i baixada per fer-la com toca, per cantar cada vers. I després hem buscat un racó, on la ciutat s’atura per poder copsar el sentit de la cançó, per trobar el significat… hem arribat a Roca Umbert, un espai buit, sense aglomeracions, amb els llums de neó de vius colors, i missatges d’esperança per omplir el Nadal i les nostres vides de moltes més coses a banda de regals materials.
BON NADAL!!!!!
