Mostra d’Art Urbà x nens

Fa un temps us explicava perquè creia necessari acostar l’art als més petits, i omplir-los de cultura artística des de ben joves per tal que internament vagin desenvolupant una consciència artística. Aquí teniu l’article que us comento: Art pels més petits.

Ara us explico perquè m’agrada aquest art i que els infants també hi “entrin” i en gaudeixin d’una manera natural i evident.

La MAU (Mostra d’Art Urbà) que es fa a Roca Umbert (Granollers) és un molt bon exemple, i alhora molt proper.

Com ja vaig dir és difícil ara amb dos nens petits seguir el ritme de la cultura artística més enllà de casa meva (Granollers), i per tant quan la meva ciutat ofereix un espai on l’art estigui al meu abast, no m’hi puc resistir.

M’agrada fer coses amb els meus fills, i descobrir-los a parts iguals, espectacles de la natura i excursions, i espectacles artístics de tota mena. Anem a veure pel·lícules, de concert, a veure màgia i teatre, i també anem a veure i gaudir de l’art.

Aquest dissabte hem passejat per les instal·lacions de la MAU (Mostra d’Art Urbà). I dic passejat perquè la condició d’urbà d’aquesta mostra és perquè són peces artístiques ubicades entre els carrers de l’antiga fàbrica tèxtil de Roca Umbert.

I una de les coses que més m’agraden de l’art contemporani, a banda que pugui explicar una història, ser reivindicatiu o expressar una emoció personal o col·lectiva, aquest tipus d’art contemporani ens permet entrar-hi, tocar-lo, formant-ne part, no només perquè l’obra ens interpel·la o ens fa sentir alguna cosa, sinó perquè físicament hi entrem i ens hi relacionem.

I això m’encanta. Ja m’agradava abans, fa anys quan estudiava, quan voltava entremig dels globus platejats d’Andy Warhol a la Fundació Miró de Barcelona, o entremig d’una escena quotidiana plena de puntets de colors de l’artista japonesa Yayoi Kusama del Reina Sofia de Madrid.

I no desmereixo l’experiència de veure l’art més clàssic o tradicional, però l’experiència vital amb el contemporani no és comparable, almenys per mi. I el que vull és que els meus fills també visquin aquestes experiències vitals i físiques amb les obres.

I que a banda que hi puguin jugar (com a nens que són), les obres ofereixen perspectives diferents si qui les trepitja, passeja o toca són infants.

Proveu-ho!!!!

L’Otger corrent i jugant entremig de les obres artístiques de la MAU

Publicat per

Estel Armengol Ginestí

Cada cop que creo un espai d'aquest tipus em fan escriure qui sóc i com sóc. Busqueu-me en als altres llocs on apareixo, i allà hi ha la meva vida i la meva gent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada