Doncs això, que la Nina ja no hi és. I tot i que des de que vaig marxar de casa no la tenia tant controlada, ni la veia tant, sento una cosa ben curiosa ara que se que no hi és (a diferència de les altres vegades que m’ha passat el mateix).
Em vaig acomiadar d’ella, perquè sabia el que l’esperava, sabia que el final era a prop. I em vaig acomiadar! Però ….
Altres vegades tenia una sensació de buidor, de no tenir la companya que s’ajeu al final del llit, deixar de sentir el seu miol. La sensació de deixar de veure-la cada dia. Però aquesta vegada ha sigut diferent. Ara ja no la veia tant sovint… era un cop a la setmana com a molt, i com que s’havia anat fent petita, petita, jo ja m’anava fent la idea…. Però el moment, el dia D va arribar, i la sensació de buidor la torno a tenir, i tot i que més suau, la sensació és més llarga. Com si l’hagués deixat morir… (que no li falta raó), com si hagués fet alguna cosa malament. I em sap greu 🙁
Segurament aquesta sensació em durarà més temps que les altres vegades. I segurament els records que tinc d’ella no marxaran mentre no deixi de pensar-hi.