Per acabar la gira dels 10 anys, la companyia de El Petit Princep ha vingut a Granollers a representar (en 4 sessions) l’espectacle que ha enamorat a petits i no tant petits des del 2014.
L’obra de Manu Guix, Àngel Llàtzer i Marc Artigau camina amb cura per arribar a l’ànima dels espectadors amb una història universal, dedicada als petits, però que és pels grans, que és a nosaltres a qui ens ha de fer reflexionar.
L’espectacle és senzill i espectacular a la vegada, amb cinc actors, ho tenim tot fet. Amb cançons ben enllaçades tenim la història explicada i amb una escenografia senzilla recolzada per projeccions digitals ens permet seguir la història i els viatges del nostre petit príncep d’una manera amena i espectacular a la vegada.
A Granollers he trobat a falta la música en directe, que suposo que a Barcelona si que hi era, i segur que donava més força a les veus i a les cançons, però no cal dir que això no ha sigut cap impediment per entrar de ple a l’obra.
Els meus fills, prèvia explicació a casa de la història del Petit Princep, perquè sapiguèssin qui era i que feia viatjant per diversos plantes, han entrat a la història, han entès els personatges, han flipat amb les projeccions, i tres dies després encara cantem les cançons.
Per tant objectiu assolit!!!!
Té molts pros aquest espectacle; que et porten la història fins al cor, i alguna contra… com la falta de músics en directe, que segurament va lligat a l’economia de l’espectacle. Un altre punt més fluix, és la diferència entre la qualitat de les veus femenines, en aquest cas La Rosa (flamant guanyadora d’Eufòria) i el Petit Princep (en aquesta ocasió representada per una actriu), en detriment de les 3 veus masculines, molt més justes a nivell de força vocal. A nivell de la història que s’explica, l’escena dels fanalers, és d’una comicitat genial.
En resum, el que ens fa ser grans, el què ens fa oblidar les coses importants, durant una hora i mitja desapareix, i queda eclipsada per la bellesa de les paraules, les frases icòniques del llibre, i perquè sempre que vegi un camp de blat, pensaré en ell, en el Petit Príncep!