Mai una frase com aquesta ha tingut tant significat per mi. Quina nova vida!? A què o qui ens referim?

Una nova vida per mi amb algú a qui cuidar, algú que depèn només de tu i que la seva existència està lligada al teu ritme de vida, a les teves hores, a la teva alimentació, al que fas cada dia, de dia i de nit. El tenir present que faig cada dia, cada hora en funció del ritme d’un altra, i sabent que aquest ritme amb canvis i variacions serà permanent per a tota la resta de la meva vida.

Una nova vida que ha començat i que de mica en mica va evolucionant, que cada dia és diferent, que cada gest és una descoberta, que tothom diu que passa tant ràpid i que sense adonar-te passes del bressol, els bolquers i la lactància, a l’escola, la universitat, el carnet de conduir i la vida adulta. Tothom diu que visqui aquesta nova vida que ha sortit de dins meu amb tota la intensitat possible, i que mai més es torna a viure i a gaudir d’aquests moments. Procuraré seguir el consell.

 

Una nova vida que establim dia a dia la meva parella i jo, els nostres ritmes han caniat, la vida laboral s’ha vist alterada notablement, i passats els mesos de baixa ho continuaran estant. Uns canvis que espero puguem assumir amb certa normalitat i que no trenquin la nostra harmonia com a parella, ans el contrari, que l’enforteixin.

Una vida, la meva, la d’en Marçal, la d’en Tian, la de la parella, la de la família, que visc amb por i respecte, intentant fer el millor possible, assessorant-me tant com puc, però sabent què és el que vull fer i com fer-ho. I somiant una vida que ha de venir plena d’alegries (i alguna tristesa, intrínsecament lligada al fet vital), i esperant saber-les aprofitar al màxim.

TIAN