el final del retaule?

Hem tingut durant uns 3 anys, amb la pandèmia pel mig, un magnífic exemple del gòtic català al costat de casa: el Retaule de Sant Esteve al Museu de Granollers.

Espero que l’hagueu anat a veure!!!!!

L’excusa era explicar com era el Granollers de principi de segle XX en el moment que es va vendre el retaule, que estava a l’antiga església gòtica, i què es va fer amb els diners: l’hospital. I com tot plegat va desembocar en la ciutat que tenim ara, una projecció cap al que seria el futur de Granollers.

A banda de l’exposició pròpiament, de descobrir aquell Granollers de tombant de segle, les empreses, la seva gent, a part de gaudir de les talles del retaule, de descobrir el virtuosisme del taller que les va fer, el museu de la ciutat ha anat molt més enllà.

L’hem pogut veure de totes les maneres possibles, a través d’una activitat paral·lela al voltant de l’exposició d’una gran qualitat amb experts de tots els àmbits. Tant a nivell artístic, com social i cultural, per desenvolupar i descobrir amb totes les seves vessants el segle XVI a Granollers, i arreu del territori també, tot estirant el fil de l’obra dels germans Vergós!!!!

Per tant, els que ens agrada l’art, els que volem saber-ne més, els que ens agrada que la nostra petita ciutat tingui una mica de cultura de nivell hem pogut gaudir de xerrades, ponències i activitats de caire acadèmic i de més lúdic per descobrir el món del retaule i tot el que l’envolta.

Al museu s’ha parlat dels seus autors, del vestuari, els mobles, el menjar, l’adquisició d’art, les relíquies, etc. I experts de tots aquests àmbits ens ho han vingut a explicar. I ha sigut un gaudi i una descoberta a cada conferència.

Vull agrair al museu la seva aposta per aquest tipus de xerrades. I perquè al llarg de tot aquest temps he gaudit moltíssim de totes elles, i he descobert coses que no coneixia, he recordat coses que havia estudiat i he ampliat la meva ganes de coneixement artístic, sense haver-me de desplaçar gaire lluny.- FELICITATS!!!!!

I ARA QUÈ?

El museu ara què farà amb el retaule? El seguirem veient? Tornarà a Barcelona, al MNAC amagat entre les mil peces dels seus magatzems.

retaule sant Esteve
retaule sant estve granollers

Espero que no!!!!!! 

el retaule a casa

retaule sant Esteve
retaule sant estve granollers

Hi ha noticies que parlen de la descolonització de l’art arran de la devolució d’unes peces de bronze de Benin ubicades a Alemanya, i que tornaran al seu lloc original al continent africà. I el camí que això obre. De com l’art retornarà als seus llocs d’origen, que es farà justicia amb aquells llocs espoliats en períodes conflictius o bèl·lics i que retornaran  el seu esplendor als llocs d’origen.

Els marbres del Panteón a banda, que aquests segur que no tornen mai, hi ha peces que clamen al cel viure-les i gaudir-les en el seu lloc d’origen.

No volem desmerèixer la feina que han fet aquells que en el seu moment van cuidar l’art en perides difícils, però ara, en ple segle XXI, amb les tecnologies de seguretat, de conservació que gaudeixen la majoria de museus del món, tornar les peces el lloc d’origen és una realitat, i és necessari, tant a nivell moral, com també a nivell històric i museogràfic.

Doncs la noticia que el Retaule de Sant Esteve de Granollers estarà un any més a les parets del museu de la ciutat és molt ben rebuda. I ens encanta!!!!!

Aquesta sessió que ja s’ha allargat en dos períodes més, degut a la pandèmia, però també al bon fer del museu de Granollers, ens permetrà gaudir-lo un temps més a casa nostra, on ha de ser. El retorn del retaule, esperem que definitiu, tal i com mana el títol de l’exposició, és cada vegada més a prop.

Al museu tenim la majoria de les taules conservades, i permet veure el retaule gairebé complet. I és un plaer, i és l’excusa perfecte per poder conèixer, gaudir d’aquesta obra, i de tot el que l’envolta.

A través de conferències, activitats diverses que ens ubiquen el retaule en el seu període històric i artístic, permet conèixer molt millor la obra del taller dels Vergós.

Celebrem doncs que puguem veure in situ el retaule a les parets del nostre museu i que això s’allargui tot el temps necessari perquè així el coneixement d’aquesta peça i del seu entorn ens enriqueixi a tots: públic i museu!!!

fem memòria, fem inventari

 

Arqueologia d'un inventari  Museu de Granollers
Arqueologia d’un inventari Museu de Granollers

El mes de maig a Granollers sempre serveix per parlar de la Guerra Civil arran de l’aniversari del bombardeig, i per donar veu a totes aquelles històries silenciades durant molts anys, per les bombes i per la barbàrie.

Enguany el Museu de Granollers ha volgut afegir-s’hi amb una exposició que ha volgut donar veu i visibilitat a tota una sèrie d’objectes que formen part del dipòsit del museu i que van ser custodiades durant els anys de conflicte: ARQUEOLOGIA D’UN INVENTARI.

Un cop feta la recerca exhaustiva del material, les peces, les fotos, també s’ha volgut donar un toc artístic a tot el conjunt convertint-lo en una instal·lació pròpiament dita i donar-li un caràcter unitari a les 56 peces trobades i inventariades. És una exposició que exposa literalment allò trobat. Convertir en art allò que inicialment no ho és.

La salvaguarda va ser el gest desinteressat de granollerins i granollerines que van aconseguir salvar el patrimoni artístic de la ciutat. L’art en aquella època, entre el 36 i el 39, corria el risc de desaparèixer. Moltes obres van fer el camí d’anada i de tornada, en alguns casos o només d’una sola direcció, buscant un lloc més segur, esperant temps millors. I  a Granollers també! . Tal com les tropes avançaven, l’art reculava, i de mica en mica les peces sortien de les fronteres per salvar-les.

L’autor del projecte ” Arqueologia d’un inventari” és Ignasi Prat i ha treballat amb unes 50 peces de les 600 i pico que romanen als magatzems del Museu, i ha documentat les peces i els hi ha donat una 2a vida, ha tret la pols i ha posat a la vista de tothom un art, potser de poc valor artístic, però si de gran valor històric.

Encara ara fa basarda pensar en els anys de la guerra civil, i anar de mica en mica rescatant la memòria de tots els que ho van viure (persones, espais, objectes) ens permet recordar, retre homenatge, i sobretot reflexionar-hi.

 

en Vicenç al Museu

T’aconsellen entrar sense cap pensament al cap, sense cap idea preconcebuda, i la idea és bona (impossible diria jo), però bona, per arribar net i pur davant una obra d’aquestes dimensions. Si és una peça tant gran, és millor no tenir res al cap i al cor, i deixar-se omplir per ella sola.

I així ho he fet, en la mesura del possible. I així he pujat les quatre escales del museu, i talment com un cant de sirena, la tela m’ha atrapat. No sé dir-vos exactament què, i potser és tot en general, però l’obra t’atrapa i et deixa embolicat entre la llum fosca, el color verd i el so penetrant. Tots els sentits estan oberts, tots els porus del cos estan apunt per trobar-se amb l’obra, per sentir, i si és possible, si i et dóna la opció, formar-ne part, ser un tros més de la tela.

El so hi ajuda, l’espai ho facilita, i la meva ment oberta ho permet.

I com sorgeix la idea? Tot va començar amb una idea, un projecte de fer quelcom al museu de la seva ciutat. Unes directrius clares: un espai físic i mental, amb un temps marcat i fixat per aconseguir quelcom que sigui, a primera vista, un punt i final d’una història de referències botàniques i vegetals de l’artista vinculat al Montseny.

Aquesta peça, com una finestra enorme que s’obra a un paisatge inventat, ens permet veure el resultat final d’un procés de creació documentat i enregistrat fins l’últim detall, que podem seguir i veure. L’artista ha establit una relació corporal amb la peça, l’ha hagut de treballar amb el cos i amb l’ànima. Les seves dimensions han obligat a treballar-hi més físicament que mai, movent-se per la tela, ballant a ritme de pinzell, pintura i experiència. I el resultat el tenim aquí davant, interpel·lant-nos amb força!

Nosaltres com a espectadors, què hi podem trobar? Què ens vol dir? Què hi hem de buscar? I si portes infants o adolescents a veure l’obra, què hi veuran?

Doncs veuran una pintura, una tècnica tant antiga com les pintures rupestres, però amb una textura, i en un espai, que ens atrapa i ens remet a una imatge tant potent com qualsevol medi audiovisual actual. I aquesta és una de les seves virtuts. Fer-nos arribar des del gest primigeni de la pintura sobre la tela, fins a l’expressió més intensa que ens obra la ment i la mirada.

I jo hi he vist un món intens de força i color, una peça que ha volgut submergir a l’espectador, igual que s’hi va submergir el mateix artista en el moment de realitzar-la.

He sortit del museu i la llum natural m’ha tornat a la realitat de la pandèmia, però a Granollers, a dins del museu, hi ha un petit espai, una finestra que obra portes a un món molt més enllà.