la nit dels miralls trencats

A Granollers quan s’acosta l’aniversari del bombardeig del 31 de maig de 1938 sempre fem ressonar la nostra veu, dels granollerins d’ara i els d’abans. I busquem històries i testimonis per cridar en favor de la pau.

Aquest any a Can Jonch es presenten un seguit de figures esculpides en fang fetes per un grup de joves que han transmès les seves vivències en aquestes peces amb el recolzament d’un col·lectiu d’artistes de diferents disciplines que han guiat aquest treball.

El projecte Kristallnacht és un projecte comunitari que parla de l’èxode i el procés migratori, el que ha portat a milers de joves a creuar fronteres i buscar futur i vida més enllà de casa seva.

Les figures són peces de fang de petites dimensions amb espelmes col·locades a sobre, i escampades pel terra de la sala de Can Jonch que recorren un camí. Hi podem veure figures de diferent mides, barques, animals. I encara que no ho sembli, cada una d’elles té un sentit i una expressió ben clara. I el projecte s’acompanya de les veus dels protagonistes que expliquen les seves vivències en aquest camí. Tota la instal·lació està embolcallada amb una llum espectral que dóna força al missatge!

la nit dels miralls trencats
Instal·lació a Can Jonch de Granollers.
kristallnacht

Entrar a Can Jonch és sempre entrar en un petit oasi de tranquil·litat i reflexió enmig del soroll de la ciutat. I aquesta instal·lació permet mantenir aquesta sensació dins i fora de l’espai tancat; llegint les parets del jardí, el mural pintat, la data marcada del bombardeig, l’ombra dels arbres….. Hi entres i et deixes portar….

Granollers, vila oberta a la pau
Granollers, vila oberta a la pau
31 d emaig de 1938
Granollers, ciutat bombardejada

trobar camins d’art

Busco espais on poder-me formar. I ara aquests espais no són tant físics sinó que són mentals: des de casa i a través dels llibres. Perquè la vida m’ha portat a casa dos homenets que em treuen l’energia, la força i tota la dedicació possible: i m’encanta!!!!

Per això ara toca buscar altres vies on formar-me en el món de l’art, perquè no vull perdre el camí, encara que sé que és difícil, però no vull deixar-ho.

I llegeixo, allò que puc fer tard, a la nit, quan els nens dormen. I així seguir connectada a un món que m’encanta, que el vaig estudiar per vocació, per passió, i amb la il·lusió que algun dia fos el meu camí professional.

No ha estat així, de moment. Però no perdo l’esperança, i intento veure i visitar les exposicions que puc, sobretot a Granollers, una ciutat que no és la més artística del món, però que de tant en tant m’ofereix una petita finestra en el món de l’art.

I quan puc, quan podem, ens dirigim a la gran ciutat, i intentem tastar un art amb majúscules. I l’art més enllà de les meves fronteres, aquest l’haurem de deixar per més endavant….. però segueix sent-hi present, allà lluny, cridant-me i esperant-me. Tard o d’hora hi tornaré.

 

Nostàlgia de Festa Major

Avui he somiat que un final d’estiu (quan comença a fresquejar) no estaré a Granollers. Potser estaré voltant per altres terres, gaudint de bona companyia, de bon art, però notant quelcom que no és normal.

Potser em farà falta alguna cosa, sentir una cançó (una i mil vegades fins a fer-se pesada del tot), sentir uns timbals, unes gralles al toc de castells, o el ritme trepidant dels timbalers del correfoc. L’emoció de cada un dels actes de competició, i em semblarà que no potser, que un finals d’agost jo estigui lluny de Granollers.

Em ve a la memòria tants records que han omplert la meva vida al llarg de més de 30 anys de Festa, que de ben segur no seria qui sóc sense ells. La gent que he conegut, la gent que he estimat, la vida que he desenvolupat al voltant de 10 dies de festa a l’any han fet qui sóc ara i aquí.

I no cal dir que en Marçal no hi seria, i en Tian tampoc, que no coneixeria molta gent important per mi, que no seria una balladora de músiques estranyes, que no m’emocionaria amb una cosa tant simple com una estirada de corda, que no hauria col·laborat intensament en el creixement d’aquesta festa durant anys en tots els àmbits possibles. I que no seria jo mateixa. Perquè aquells amb els que visc coses importants (i no tant importants) com una Festa Major a finals d’estiu són la meva gent, són el què sóc i defineixen què faig, què penso, què dic.

A tots ells, gràcies per formar part de la meva vida festiva.

 

blancs

SER JURAT DE LA FESTA

Viure la festa major de Granollers des del punt de vista del jurat ha sigut una experiència molt gratificant. Tot i les meves impossibilitats laborals (treballant tots els matins), he procurat sortir i veure el màxim de coses, he intentant mirar amb bons ulls els actes de l’altra colla, i amb ulls crítics els de la meva pròpia. I ha estat una gran descoberta en algun dels casos i també he vist gran errors i pífies per part de les dues colles.
Però el resultat final ha estat molt positiu!!!
Enguany hi havia unes bases del jurat noves que han portat mals de caps a més d’un. Han estat treballant-se durant els mesos previs a la festa, i tots esperem que siguin prou bones i adequades per valorar la festa d’una manera justa, cosa que abans no passava. Ara s’ha d’analitzar, un cop passada la festa, i valorar fredament i mirar si són prou útils. I hi ha feina al respecte!!!!!
La Festa Major ha omplert 10 dies intensos de festa i, vist com els altres membres del jurat s’han pres aquesta feina constato que la resta de membres també s’ho han agafat molt seriosament, tant o més que jo. Prenent apunts, reflexionant sobre tot el què anaven veient, cada un ha realitzat un text (personal i privat) per tal de donar una resposta sincera i concreta a la gran pregunta: qui creus que ha guanyat la festa?
A banda hi ha les competicions, que enguany han estat majoritàriament blaves, i que donat el cas podrien decantar la balança cap a una o altra colla si hi hagués un empat en les valoracions personals.
Els 9 membres del jurat amb graus diversos d’implicació dins de les colles, o fins i tot en el coneixement de la festa de la ciutat, han valorat sincerament i amb un criteri força just la festa que han vist cada un d’ells. Amb aquestes condicions els resultats i la valoració que han fet de cada colla és diversa, perquè per uns, alguns dels actes són totalment nous, per altres, és la repetició de cada any. Uns valoren de manera positiva o negativa la incidència o el treball de cada colla, la originalitat o varietat dels actes, hi ha opinió per tot. El jurat valora en funció de si segueixen una moda, de si més o menys persones porten mocadors blancs o blaus, de si són actes adequats i potents dins el marc d’una festa com la nostra. 5 valors són els que ha de vertebrar la nostra decisió final, i cada un d’aquests aspectes decanta cap una banda o l’altra la resposta final.
La deliberació del jurat ha estat molt bona, planera, sense incidències de cap tipus, i amb bastant consens per part de tots els membres. I el resultat final és el que es va dir dalt del balcó, fent referència a les colles noves, a l’esforç que ha fet tothom per tirar endavant una festa, i destacant alguns dels actes més importants (tot i que s’ha inclòs algun acte per omplir paper que no hauria d’haver-hi estat, perquè durant la xerrada del jurat era un dels actes fallits de la colla). I el resultat és diu ben clar, i l’exaltació de la colla guanyadora omple la plaça!!!!!
Tot i això ara cal una reflexió sobre com han estat aquestes noves bases del jurat. Si són útils o no, si permeten massa bé o massa poc la implicació del jurat, la seva valoració subjectiva, i si aquesta valoració és prou adient. El que si és cert és que perquè funcionin aquestes bases tal i com són ara, el jurat escollit cal que es prengui la feina amb seriositat i a consciència, que es mogui per la ciutat, que vegi blanc i blau, però que ho vegi amb esperit critic i que valori en aquest sentit. Que pensi en els cinc valors, però que també faci servir la pell, la sensació, l’aire que es respira, i que aquest també serveixi per guanyar o no la festa.

 

FM 2010

Un any més la Festa Major ha passat com un llamp i en 10 dies hem arrasat amb tot. Amb el menjar, la beguda, la roba blanca, les energies, i ens n’hem sortit com hem pogut. Enguany Blancs no ha guanyat, i no pas perquè no s’ho valgués, però això és una altra història.

Durant aquests dies hem viscut moments d’autèntica bogeria, cantant cançons obscenes a les tantes de la nit, fent pintxos i més pintxos, omplin i després buidant les xibeques de la nevera, sopant i dinant a la fresca, en companyia, amb música, amb botifarres o paella, o amb els menus a Ca l’Inesita, ballant fins a les tantes amb totes les noies blanques, ballant bollywood, passaltpas, tastant xocolata amb un bon vermut, fent por pels carrers de Granollers, i intentant que no morim d’èxit, tot i més, i el que fes falta.
Tota la colla, encara per definir, hem viscut aquests dies al màxim. El nom queda encara a l’espera de trobar-lo, d’identificar-nos a tots correctament.

I després intentar tornar a la normalitat, amb horaris decents, menjars més lights, aigua com a beguda principal, i evidentment a la feina, i tot plegat esperant altre cop, pensant altre cop, en la propera festa.
Perquè a Granollers, tant bon punt el veredicte és al balcó, ja tenim la ment en el proper any…. quasi sense descans, el cap ja torna a bulli d’idees i projectes. I el cansament d’aquests dies, les poques hores de son, els mals de cap, la calor…. queden quasi oblidats, per tornar a engegar la maquinària i intentar fer una festa millor. Per guanyar-la o perdre-la, és igual, però per gaudir-la al 100%, com aquesta, com totes les altres.

FORÇA BLANCA!!!!!